Salutació

L’intenció d’aquest blog és mostrar mitjançat imatges part del patrimoni natural i arquitectònic de la terra on visc. Tot i el seu nom, aquest blog no es limita únicament a la comarca natural de les Guilleries, sinó que també fa incursions a terres com el Collsacabra, Savassona, la Plana de Vic i demés contrades veïnes, les quals també sento com a meves. Espero que us agradi.

divendres, 5 de setembre de 2008

Santuaris oblidats

Sant Miquel de Barretons

Santuari de Sant Segimon, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
23 / Agost / 2008

_

Sant Segimont

_

La cova del Sant

_
Santuari de Sant Segimon, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
HDR
23 / Agost / 2008

Les esglésies i les capelles del santuari de Sant Segimon de Montseny es troba a 1 230 m d'altitud, en un contrafort de Matagalls, entre els torrents de Rentadors i de l'Oratori. Fou un dels santuaris més importants de Catalunya entre els dedicats a un sant, però el culte se suprimí el 1936 i, encara que conegut i visitat pels excursionistes, ha perdut el caràcter de centre devocional. És documentat des del 1290, que sembla que es construí la primera capella sota una gran balma on, segons tradició, recollida literàriament al segle XV, havia fet penitència sant Segimon, rei de Borgonya, que fou mort el 523 pel rei franc Clodoveu. Des del segle XIV la capella esdevingué molt popular, i des del segle XV fins al XVIII l'església fou regida per deodonats o ermitans que vivien sota un estatut canònic, controlat pels rectors de Viladrau, i que recaptaven per al santuari per les diòcesis de Vic, Girona i Barcelona. A mitjan segle XVIII s'inicià la construcció d'un nou santuari a l'extrem de la costa, dit l'Obra Nova, ampliat successivament el 1647, el 1663, el 1681 i el 1732 fins a formar un important casal amb cel·les per als pelegrins i altres dependències, obres que culminaren amb la construcció d'una nova església el 1775. En el cim rocós que corona el santuari, l'ermità Miquel, procedent del regne de Borgonya, hi bastí vers el 1550 la capella de Sant Miquel dels Barretons, dita així per uns petits barrets que penjaven dels murs i que segons creença popular guarien el mal de cap. El santuari pertangué a la parròquia de Viladrau fins el 1837, que se n'apoderaren els amos del veí mas de Cal Gat i en tingueren cura fins el 1936. Entre el 1959 i el 1961 aquests propietaris emprengueren grans obres de reconstrucció i reforma que restaren posteriorment interrompudes.

Fonts consultades:
L'enciclopedia
Localització:
Sant Segimont, Viladrau