Les Guilleries en imatges

Reflexes

2011-10-12T09:39:00.008+02:00

Vilanova de Sau, Catalunya
Canon EOS 5D, Tokina 12-24mm f/4
ISO 800 - 24mm - f/10 - 1/400s
8 / Octubre / 2011

Vilanova de Sau, Catalunya

Canon EOS 5D, Canon 70-200mm f/4

ISO 400 - 149mm - f/5,6 - 1/400s

8 / Octubre / 2011

El pantà de Sau va ser construït el 1949 per la Hidroelèctrica de Catalunya SA aprofitant el congost que hi ha passat el molí de Sau, on es construí la resclosa (260 m de longitud i 75 d'altura).

Té 17 km de llargada, arriba fins a Roda de Ter, i la seva capacitat és de 177 hm . La potència instal·lada és de 55 GW i la producció de 85 MWh.

L'esglèsia i el poble consten des del 1062, any que va ser consagrada l'església i que va ser modificada després dels terratrèmols del 1425 i de nou al s XVIII.

Fonts consultades:

L'enciclopedia

Hola Primavera

2011-04-09T13:24:00.003+02:00

Vilanova de Sau, Catalunya

Canon EOS 50D, Tokina AT-X PRO 12 - 24

ISO 100 - 12mm - f/7,1 - 1/125s

9 / Abril / 2011

Segon premi al concurs de fotografía de la Festa Major 2011 de Vilanova de Sau.

Neu de Març

2010-03-19T19:26:00.004+01:00

Vilanova de Sau, Osona, Catalunya

Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250

9 / Març / 2010

Amb aquest aspecte es va llevar Vilanova de Sau el dia després de la nevada del 8 de Març. El gruix d'entre 40 i 60 cms de neu va crear uns paisatges molt més propis de països nòrdics que els que estem acostumats a veure a les Guilleries.

Sant Martí del Brull

2010-03-16T17:17:00.003+01:00

El Brull, Osona, Catalunya

Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250

26 / Agost / 2008

Als peus del puig, mirant al Brull, hi ha un planell conegut encara per pla de Sant Martí, on, segons tradició, hi havia la primitiva església parroquial. Els vescomtes d'Osona, amos de la demarcació del Brull, edificaren una nova església parroquial (1048-1062) als peus del castell del Brull, que és la que subsisteix encara bàsicament. Fou consagrada pel bisbe Guillem de Balsareny i dotada per la vescomtessa Guisla de Cardona i, més tard, per Ramon Folc I de Cardona i la seva muller Ermessenda.

L’edifici va sofrir una primera reforma el 1588 i a finals del segle XVIII quan es va fer la volta nova i el campanar, aquest datat de l’any 1791.

Fonts consultades:
L'enciclopedia

Ajuntament del Brull
Localització:
Sant Martí del Brull

Bancells

2010-02-07T21:09:00.020+01:00

Mas Bancells, Osona, Catalunya

Canon EOS 400D, Tokina 12 - 24mm f/4
7 / Febrer / 2010

Mas Bancells, Osona, Catalunya
Casio EX-Z30
8 / Agost / 2007

La història del mas va lligada a la de Sant Andreu de Bancells, ja que aquest edifici dona nom a la parroquia.

Segons l’Arxiu Episcopal de Vic, hi ha notícies d’aquesta casa des del segle XV, on als fogatges de 1553 hi residia Antoni Bancells. Temps després, durant el segle XVIII, el mas fou ampliat i reformat.

El mas destaca per la seva magnífica balconada que ofereix unes magnífiques vistes a la Vall de Sau i les Guilleries. Aquesta, recentment, ha estat remodelada com es pot apreciar entre la fotografia de l'any 2007 i les del 2010.

Fonts consultades:
Diputació de Barcelona
Localització:
Mas Bancells, Vilanova de Sau

Centenaris

2010-02-05T17:03:00.009+01:00

Bosc del Montseny, Osona, Catalunya

Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250

23 / Agost / 2008

Aquests castanyers centenaris s'ubiquen a la falda del Montseny, concretament en el camí que uneix l'Erola amb el santuari de Sant Segimon. En aquest indret els arbres no solament destaquen per la seva notable edat sinó que també per la notable quantitat que n'hi ha, que fa que ni tan sols sigui necessari allunyar-nos del camí per admirar-los.

Localització:
Bosc del Montseny, Viladrau

Santa Maria

2010-02-03T16:47:00.007+01:00

Església de Vilanova de Sau, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
4 / Abril / 2009

A l'extrem de llevant de Vilanova de Sau hi ha l'església parroquial de Santa Maria, esmentada ja el 1040. L'edifici actual fou renovat al segle XII i conserva l'absis i l'estructura romànics, però ha estat molt modificat. Tenia una sola nau i un sol absis, amb porta a migdia, i s'hi afegiren altars laterals, un portal a ponent i se'n modificà el teulat i la volta.

Fonts consultades:

L'enciclopedia

Localització:

Església de Santa Maria, Vilanova de Sau

Al cim de Tagamanent

2009-12-28T18:27:00.015+01:00

Església de Santa Maria de Tagamanent, Vallès Oriental, Catalunya

Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250

27 / Novembre / 2009

Aquesta església romànica es troba dalt del cim del Tagamanent de 1.056 metres d'altitud, a l'extrem més a ponent del Pla de la Calma. És documentada des de l'any 993. En el turó encinglerat que s'aixeca uns 75 metres sobre la resta, existia ja abans un castell, del qual no en queda res, però si moltes referències escrites, essent la més antiga una de l'any 945.

El 1098 el vescomte de Cardona Folc II, que era a la vegada bisbe de Barcelona, la va cedir al monestir de Santa Fe de Conques, perquè hi fundés un monestir. Aquest, per raons desconegudes, no es va fundar, per això els vescomtes la cediren a Sant Pere de Casserres i almenys entre el 1148 i el 1257 el prior de Casserres tenia la titularitat de capellà de Tagamanent. Del segle XIV en endavant consta com a parròquia normal del bisbat de Vic.

Aquest intent de crear-hi un monestir féu que, avançat el segle XI, es reconstruís una església dedicada a sant Martí, al peu del turó, prop del collet del seu nom, esmentada ja el 1009, de la qual resta dret un gran mur, l'arrencada de l'absis i els fonaments de la resta de l'obra, per a parroquial del terme. Aquí hi havia també l'antic cementiri. El fracàs de l'intent de fundació monàstica a l'església matriu de Santa Maria féu que hi retornés la parroquialitat i així, des del segle XIV, Sant Martí es considerà una capella o ajuda de Santa Maria, fins que es consumà la seva ruïna en ple segle XVIII.

Els pitjors moments, però, els va viure amb la revolta iconoclasta dels prolegòmens de la Guerra Civil, quan va ser severament profanada i amb l'abandonament dels anys posteriors. Amb la compra per part de la Diputació, als anys 80, es van aturar les agressions i es va procedir a consolidar les restes i reconstruir parcialment. Finalment, fou restaurada el 1986.

Fonts consultades:
Montseny Rural
Grec
Localització:
Església de Santa Maria de Tagamanent, Tagamanent

El Far de les Guilleries

2009-08-25T18:40:00.009+02:00

Santuari de la Mare de Deu del Far, La Selva, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
18 / Agost / 2009

Santuari (la Mare de Déu del Far) del municipi de Susqueda (Selva), de la parròquia de Sant Martí Sacalm, a l'extrem d'una impressionant cinglera (roca del Far, 1 111 m). Esmentat ja el 1269, era regit per beneficiats. El 1375 hi havia una confraria, que al s XVII arribà a tenir un miler de fidels. La primitiva església fou enderrocada per un terratrèmol el 1425; l'edifici actual fou bastit en 1599-1648 (el campanar fou completat el 1720). La imatge d'alabastre, d'un gòtic molt evolucionat, és del s XV i fou restaurada el 1922. El santuari i l'hostal han estat restaurats el 1970. Els cingles del Far constitueixen l'extrem oriental de la gran cinglera que limita pel sud-est l'altiplà de Collsacabra, damunt el Ter; prenen la forma d'una proa avançada damunt la riera de Rupit (oest) i la vall d'Hostoles (est), a la punta de la qual hi ha el santuari.

Fonts consultades:
L'enciclopedia
Localització:
Mare de Déu del Far, Susqueda

Els salts de Bojons

2009-08-25T18:21:00.010+02:00

Bojons, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
8 / Abril / 2009

Situat a la vall de la Riera Major es troba el molí de Bojons, en un sector engorjat de la riera entre penyes, convertit en hostal, el qual encara guarda l'arcada de pedra del pont primitiu i el mas Bojons, al voltant del qual s'anaren construint una sèrie de xalets, que, convertits en urbanització, han adoptat el nom del mas. La festa major se celebra a Bojons el primer diumenge de setembre.

Fonts consultades:
L'enciclopedia
Localització:
Molí de Bojons, Sant Sadurní d'Osormort

Santuari d'alçada

2009-08-19T20:04:00.010+02:00

Cabrera, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
18 / Agost / 2009

Santuari de Santa Maria de Cabrera, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
HDR
18 / Agost / 2009

El santuari de Santa Maria de Cabrera (1 294 m) és dalt la serra de Cabrera, en un pla que forma una miranda extraordinària de tot el Cabrerès, de la Plana de Vic i fins dels Pirineus, les Guilleries i la Garrotxa. Correspon a l'església del castell de Cabrera, coneguda des del 1144. Als segles XII i XIII rebé diverses dotacions dels castlans del castell, i s'hi arribaren a crear cinc beneficis. Ensorrada amb el terratrèmol del 1428, fou reedificada. El santuari actual fou erigit en 1611-41, quan només quedava un beneficiat, que no hi residia, i l'ermita era administrada per ermitans sotmesos al rector de Sant Julià de Cabrera. El campanar és posterior, i la casa dels ermitans fou refeta també al segle XVII i ampliada el 1783. L'antiga imatge de marbre del segle XIII fou destruïda el 1936 i fou reemplaçada per l'actual, també de marbre, que en vol ser una reproducció. La devoció comarcana ha estat viva i constant: aplecs, especialment per la Santíssima Trinitat (encara s'hi fa un aplec), i romiatges de pregàries i d'acció de gràcies omplen la seva història. Una pista de 8 km enllaça el santuari amb el pont de les Perxes, a la carretera de Vic a Olot; acaba al coll del Bram, on s'inicien l'atrevit camí de les escales que puja a punta de cinglera i l'antic camí de les marrades.

Fonts consultades:
L'enciclopedia
Localització:

Santuari de Cabrera, Santa Maria de Corcó-L'esquirol

La Foradada

2009-06-28T21:21:00.022+02:00

La Foradada, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
8 / Abril / 2009

La Foradada, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
27 / Juny / 2009

La Foradada, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
HDR
8 / Abril / 2009

L'engorjat de la Foradada reuneix les aigües del torrent de la Rotllada amb la riera de les Gorgues a través d'un escenari paisatgístic digne d'admiració. En el seu pas pel terme de L'Esquirol, el corrent constant ressegueix una densa vegetació i forma esplèndids salts, gorgs i meandres tot alternant amb ruïnes d'antics molins fins a trobar el pantà de Sau

Per trobar aquest indret cal partir des del camp de futbol de Cantonigròs, on es troba el camí cap a la Roca de la Foradada. Es tracta d’un camí de terra, amb bastantes pedres que en la part final solen estar força humides. El camí és pràcticament de baixada continua i es triga uns 15 minuts a recorre’l.

Fonts consultades:
Sau-Collsacabra
Localització:

La Foradada, Cantonigròs

El Riu és vida

2009-03-01T12:57:00.015+01:00

Malafogassa, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
22 / Octubre / 2008

Malafogassa, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
HDR
5 / Setembre / 2008

Montseny, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
HDR
22 / Octubre / 2008

La riera Major neix al Montseny, al vessant septentrional del Matagalls, dins el terme de Viladrau, travessa les Guilleries i drena els termes de Sant Sadurní d'Osormort i de Vilanova de Sau, on desemboca, aigua avall del pantà de Sau. El cabal és d'1,75 m3/s de mitjana, o sia, 13 l/s • km2. Té aigües abundoses de tardor i d'hivern, i un fort eixut de juny a agost. El règim és essencialment pluvial. L’entorn de la riera es ideal per trobar amfibis, es per això que és força comú trobar granotes, gripaus, salamandres i en menor mesura tritons.

Fonts consultades:
L'enciclopedia

Sant Joan de Fàbregas

2009-02-13T22:27:00.009+01:00

Sant Joan de Fàbregas, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
HDR
22 / Octubre / 2008

Sant Joan de Fàbregas, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
HDR
7 / Febrer / 2009

L'antiga parròquia de Sant Joan de Fàbregues, documentada des del 968 i actualment casa de colonies, és a 3 km de Rupit, arran de cinglera (830 m). De fàcil accés gràcies al camí que la uneix Rupit, i que continua fins al mas del Pendís, baixat el grau, al sector de Montdois i del pantà de Susqueda, és un dels millors edificis romànics de la regió. L'església té una nau amb tres absis de disposició trevolada i els secundaris formen com un creuer i un cimbori amb llanternó modern. L'absis major havia estat mutilat per a fer un presbiteri més ample. El conjunt és de la fi del segle XI o principi del XII, però la porta de migdia és més tardana. Dos arcs torals restaurats responen segurament a un reforçament, a causa dels terratrèmols del segle XV. Vers el 1770 s'abarrocà l'interior i es bastí el petit campanar, però totes les mutilacions dels murs i l'arrebossat desaparegueren arran d'una restauració. En l'època parroquial havia arribat a tenir 62 masos. El 1989 hom col•locà una còpia del retaule dels Sants Joans que el 1503 féu Joan Gascó, l'original de la qual es troba actualment al Museu Episcopal de Vic.
Un petit sector de l'antiga demarcació de Sant Joan de Fàbregues, sota la cinglera presidida per l'església de Sant Joan, pertany a les Guilleries. És al límit amb Collsacabra, entre la cinglera de Fàbregues i el penyal de l'Agullola i el santuari de Montdois, sector que havia estat força poblat.

Fonts consultades:
L'enciclopedia
Localització:
Sant Joan de Fàbregas, Rupit

El Salt de Sallent

2009-02-10T00:56:00.013+01:00

El Salt de Sallent, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
HDR
7 / Febrer / 2009

El conjunt de rierols i fonts que brollen a les crestes del Collsacabra formen la riera de Rupit, un dels recursos hidrogràfics més importants de la zona. El salt de Sallent és el punt on la riera es precipita al buit per un salt d’uns 100 metres d’altura. Es possible veure aquesta caiguda d’aigua amb tota la seva esplendor des del mirador del salt, on hi ha una fantàstica visita del Pla de Boixer o el Far.

Fonts consultades:
Sau-Collsacabra
Localització:
El Salt de Sallent, Rupit

Vistes des de l'Abella

2009-02-04T19:43:00.020+01:00

L'abella i el sot de Balà, Osona, Catalunya

Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250

HDR

1 / Febrer / 2009

L’Abella és un mirador natural situat a la riba del riu Ter. Des d’aquesta zona és pot apreciar un formidable salt d’aigua que acaba afluint al mateix riu o el sot de Balar, molt conegut entre caçadors ja que és un lloc on es realitzen grans caçaries.

Localització:
L'Abella

Santuaris oblidats

2008-09-05T17:27:00.014+02:00

Santuari de Sant Segimon, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
23 / Agost / 2008

Santuari de Sant Segimon, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
HDR
23 / Agost / 2008

Les esglésies i les capelles del santuari de Sant Segimon de Montseny es troba a 1 230 m d'altitud, en un contrafort de Matagalls, entre els torrents de Rentadors i de l'Oratori. Fou un dels santuaris més importants de Catalunya entre els dedicats a un sant, però el culte se suprimí el 1936 i, encara que conegut i visitat pels excursionistes, ha perdut el caràcter de centre devocional. És documentat des del 1290, que sembla que es construí la primera capella sota una gran balma on, segons tradició, recollida literàriament al segle XV, havia fet penitència sant Segimon, rei de Borgonya, que fou mort el 523 pel rei franc Clodoveu. Des del segle XIV la capella esdevingué molt popular, i des del segle XV fins al XVIII l'església fou regida per deodonats o ermitans que vivien sota un estatut canònic, controlat pels rectors de Viladrau, i que recaptaven per al santuari per les diòcesis de Vic, Girona i Barcelona. A mitjan segle XVIII s'inicià la construcció d'un nou santuari a l'extrem de la costa, dit l'Obra Nova, ampliat successivament el 1647, el 1663, el 1681 i el 1732 fins a formar un important casal amb cel·les per als pelegrins i altres dependències, obres que culminaren amb la construcció d'una nova església el 1775. En el cim rocós que corona el santuari, l'ermità Miquel, procedent del regne de Borgonya, hi bastí vers el 1550 la capella de Sant Miquel dels Barretons, dita així per uns petits barrets que penjaven dels murs i que segons creença popular guarien el mal de cap. El santuari pertangué a la parròquia de Viladrau fins el 1837, que se n'apoderaren els amos del veí mas de Cal Gat i en tingueren cura fins el 1936. Entre el 1959 i el 1961 aquests propietaris emprengueren grans obres de reconstrucció i reforma que restaren posteriorment interrompudes.

Fonts consultades:
L'enciclopedia
Localització:
Sant Segimont, Viladrau

El salt de la minyona

2008-08-11T10:45:00.014+02:00

Vista desde la Verge dels Cingles, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
8 / Març / 2009

La Verge dels Cingles, Osona, Catalunya

Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250

HDR

18 / Juny / 2008

Situat a 846 metres d’altitud, una simple barana separa del buit que origina un espadat d’extremada verticalitat, i acompanya el padró amb una imatge de la Verge. Des d’aquest punt es pot gaudir d’una fantàstica panoràmica, sobre la vall de Vilanova de Sau i les Guilleries.

Una llegenda popular parla d’aquest lloc com el punt on va saltar-hi una donzella sense arribar-se a fer-se mal perquè anava tard al seu casament.

Fonts consultades:
Guia Eix
Localització:
El Salt de la Minyona, Vilanova de Sau

La força d'un Castell

2008-06-27T17:39:00.015+02:00

Sant Llorenç del Munt, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tokina AT-X PRO 12 - 24
5 / Febrer / 2010

Sant Llorenç del Munt, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
HDR
26 / Juny / 2008

El centre històric i religiós més important de l'antiga demarcació de Planeses és l'antic i encastellat monestir de Sant Llorenç del Munt (antigament de Planeses), situat a l'extrem d'una cinglera on hi ha l'únic pas practicable al puig de Sant Llorenç (856 m), envoltat de tallats i timberes de gresos roigs. Sant Llorenç del Munt, antic casal i canònica augustiniana, fou unit el 1824 al municipi de Sant Julià de Vilatorta i es troba dins un petit apèndix que forma el terme al NE, a frec de la cinglera que separa la Plana de Vic de les Guilleries. Sobre la cinglera hi ha un gran pla plantat de pins i amb una font, on hi ha feixes de conreus i on hi hagué antigament una torre de vigilància al punt més alt. L'extrem de llevant de la cinglera és un excel·lent mirador vers les Guilleries. S'hi accedeix per una carretera que arrenca de la Mina o foradada de la carretera de Vic al pantà de Sau.

Quan l'antic castell de Sant Llorenç, el terme del qual s'estenia pels actuals municipis de Sant Sadurní d'Osormort, Espinelves, Sant Julià de Vilatorta i Folgueroles, perdé la seva jurisdicció a favor del de Sameda, els seus propietaris, els Meda i Vilagelans, el destinaren a casa religiosa. El 1067 Guillem Bernat de Vilagelans i Adalbert Bompar de Meda cediren l'església de Sant Llorenç al monestir de Sant Marçal de Montseny perquè hi fundés un priorat o casa benedictina. Dificultats internes de Sant Marçal feren que no es portés a terme la fundació i, posteriorment, sota la protecció dels descendents dels primitius donants, s'hi reuní una comunitat de clergues o canonges regulars de Sant Agustí, sota la direcció del sacerdot Ramon Pere (1125-68). La casa tingué una relativa vitalitat fins al principi del segle XV i després començà una etapa d'estancament i decadència, prolongada tot el segle XVI. Continuà només amb un sacerdot i un prior titular, que no hi residia, fins el 1760, que les seves rendes foren unides al seminari conciliar de Vic. En el temps de màxima esplendor (segle XIII) tenia un prior, sis canonges, un clergue secular i deu familiars o servents. En depenien les parròquies de Sant Sadurní d'Osormort, Sant Feliu i Planeses, Santa Maria de Folgueroles i Sant Cristòfol de Cerdans, i els seus béns consistien en la possessió de molts masos i alous en aquestes parròquies i també a Vilanova de Sau, Balenyà, Espinelves, Tavèrnoles, Centelles, Viladrau, Tona i Taradell. El prior tenia la jurisdicció civil sobre el terme o la quadra que envoltava el priorat, des del coll de Portell i el coll de Llobera al Coll Pedrís i els cingles de Puig Castellar.

El conjunt monumental del castell i l'església fou restaurat per un particular de Vic. Foren refets dos absidiols mutilats al segle XVI i es reconstruí la volta de l'església de tres absis, consagrada el 1140 que, refeta ja al segle XVI, havia caigut feia més de cent anys. Prop seu hi ha un casal amb elements gòtics i altres de més tardans, que indiquen que fou restaurat al segle XV i fins al XVIII. El 1579 es cobrí una cambra o cova sota l'església que ha estat excavada de nou. El 10 de desembre de 1974, a l'interior de l' església, fou trobat un fragment dedolium o atuell similar, el qual és probable que originàriament fos utilitzat per a tapar les relíquies que hi havia dipositades a l'altar.

Fonts consultades:
L'enciclopedia
Localització:

Castell de Sant Llorenç dels Munts, Vilanova de Sau

Quin canvi..

2008-06-02T23:28:00.013+02:00

El Pantà de Sau, Osona, Catalunya

Canon EOS 400D, Canon EF-S 18 - 55

HDR

24 i 31 / Maig / 2008

Aquest és el canvi del el pantà de Sau en menys d'una setmana. Les plujes abundants han acabat millorant força el nivell de l'embassament, no obstant, en la darrera imatge encara no sobrepassava el 60 % i continua essent un nivell força baix per aquesta epoca. Per sort, sembla que les plujes no s'acaben i sembla que encara és millorarà més aquest nivell, no obstant, cal no oblidar el que ha passat les últims mesos i no malbaratà un be tan preat com és l'aigua.

Ponts que tornen a creuar les aigues

2008-05-23T23:44:00.022+02:00

El pont de Queros, La Selva, Catalunya

Canon EOS 400D, Canon EF-S 18 - 55

12 / Març / 2008

El pont de Queros, La Selva, Catalunya
Canon EOS 400D, Canon EF-S 18 - 55
HDR
4 / Maig / 2008

Despoblat del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), al sector septentrional del terme (pertanyent ja a la conca del Ter i separat del principal pel coll de Querós), a la riba esquerra del Ter. El lloc és esmentat ja el 923, i l'església parroquial de Sant Martí, al s XI; l'edifici, romànic, no ha estat inundat, com la majoria de les masies (moltes abandonades de temps, entre les quals el mas Serrallonga, de la família del famós bandoler) i el notable pont de Querós (refet en 1696-1700), pel pantà de Susqueda. L'edificació actual és un pont de quatre ulls amb arc de mig punt, sostinguts per tres pilars; i del qual només n'emergeix un pilar i l'inici dels dos ulls més elevats. El lloc formà part del terme senyorial de Sau i constituí batllia amb Sant Andreu de Bancells. S'independitzà al principi del s XIX i formà per poc temps municipi independent amb Mansolí.

Fonts consultades:
Grec
Localització:

El pont de Queros, Sant Hilari Sacalm

Sant Andreu

2008-05-19T22:08:00.012+02:00

Sant Andreu de Bancells, Osona, Catalunya

Canon EOS 400D, Canon EF-S 18 - 55

HDR

4 / Maig / 2008

Sant Andreu de Bancells, Osona, Catalunya

Canon EOS 400D, Tokina AT-X PRO 12 - 24

6 / Febrer / 2010

L'antiga parròquia de Sant Andreu de Bancells, al sector més oriental del terme, sofreix també un agut procés de despoblament i actualment únicament hi viuen 10 persones. L'església, situada a 927 m en un magnífic mirador de les baixes Guilleries, és un notable edifici romànic que, malgrat ampliacions laterals i una façana nova, guarda un bell absis amb les típiques ornamentacions de lesenes i arcuacions llombardes del segle XI. Esmentada des del 1101, existia ja molt abans, i unes lleugeres obres de restauració mostren que conserva els murs de la nau romànica i l'antic portal de migdia. Prop seu hi ha la rectoria, restaurada modernament com a habitatge temporal. En direcció a Vilanova de Sau hi ha el mas Bancells, que sembla que donà nom a la parròquia.Hom celebra un aplec el segon diumenge de setembre a l'ermita de la Mare de Déu de Vallclara, i hom ha recuperat la festa major, que se celebra el diumenge pròxim al 30 de novembre.

Fonts consultades:
L'enciclopedia
Localització:
Sant Andreu de Bancells, Vilanova de Sau

Vilanova des de les altures

2008-05-18T18:26:00.025+02:00

Vilanova de Sau, Osona, Catalunya

Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250
16 / Maig / 2009

Vilanova de Sau, Osona, Catalunya

Canon EOS 400D, Canon EF-S 18 - 55

HDR

26 / Abril / 2008

El poble de Vilanova de Sau és situat a 558 m, en una vall encaixada per la cinglera dels Munts i de Puigdefar, a ponent, vers la banda de Savassona, i per les serres que limiten amb la vall de la Riera Major, a llevant. El terme històric de Sau fou centrat en un antic castell dit Cornile o Corneli, profusament documentat entre els anys 917 i 952, però que després ja no es torna a mencionar. Comprèn la major part de l'antiga demarcació de Sau, a la vall del Ter, que completava l'antic municipi de Querós, agregat a mitjan segle XIX al terme de Sant Hilari Sacalm. Segons les primeres dades de població (vilanovins), del fogatjament del 1370, el terme tenia 80 famílies, que havien baixat fins a 53 el 1515. Actualment al cens figuren unes 300 persones.

Fonts consultades:
L'enciclopedia
Localització:
Vilanova de Sau

Un camp de colza

2008-05-11T15:56:00.015+02:00

Carretera de Vilanova de Sau, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Canon EF-S 18 - 55
HDR
4 / Abril / 2008
_

Aquest és un passatge de la carretera de 19 km que uneix el poble de Vilanova de Sau amb les poblacions de Vic, Calldetenes o Folgueroles. Des de Vilanova aquesta pista creua la resclosa del pantà i comunica amb les terres de la riba esquerra del Ter i amb la central elèctrica que hi ha sota la resclosa.

Localització:
Carretera de Vilanova

Des de la finestra..

2008-05-10T19:38:00.014+02:00

El pantà de Sau, Osona, Catalunya

Canon EOS 400D, Canon EF-S 18 - 55

HDR

5 / Abril / 2008

Aquesta és una vista des de una de les cases de la qual encara queda alguna paret. Es tracta d'una de les moltes masies que quedaven lluny del nucli de l'antic poble de Sau.

Localització:
Pantà de Sau, Vilanova de Sau

Benvinguts a Vallclara

2008-05-05T21:43:00.010+02:00

Vallclara, Osona, Catalunya

Canon EOS 400D, Canon EF-S 18 - 55

HDR

4 / Maig / 2oo8

Vallclara es troba a 900 metres d’altitud, al sud-est de Vilanova de Sau. La seva principal festa es celebra amb una missa el segon diumenge del mes de setembre, on canten els goigs (cants en català dedicats a la mare de Deu) i on a més es ballen sardanes, es sortegen tortells i es berena pa amb mel.

Aquest poble va es va comença a urbanitzar durant la dècada dels 60 i va ser durant els 70 que va experimentar la seva millor època. En aquests temps, el grup inversor va fer amplies campanyes publicitàries per promocionar la urbanització Don Joan de Serrallonga, arribant inclús a portar artistes tant populars a l’època com la Trinca, Manolo Escobar, Peret o Manel Serrat.

Localització:

Vallclara, Vilanova de Sau

L'esglesia presumida

2008-05-01T18:02:00.017+02:00

El pantà de Sau, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Canon EF-S 18 - 55
HDR
26 / Abril / 2008

El pantà de Sau, Osona, Catalunya

Sony Cyber-Shot DSC-W90

2 / Novembre / 2007

L'antic poble de Sau, petit nucli centrat per l'església parroquial de Sant Romà, es trobava a l'esquerra del Ter, al sector dominat pels cingles de Tavertet, i fou negat per la construcció del pantà. Tenia velles cases com la del Fadrí de Sau o Jaume Malianta, bandoler molt destacat de la banda d'en Serrallonga, algunes amb hipogeus o corredors subterranis, que foren objecte d'estudi i de publicacions abans de la seva desaparició. L'església romànica, consagrada el 1062, sofrí molt en el terratrèmol del 1425 i fou restaurada i modificada posteriorment, tot i que conservava els murs romànics amb lesenes i arcuacions llombardes i tot el campanar romànic, llevat el darrer pis i el coronament piramidal, que emergeix encara i serveix d'indicador popular del nivell de les aigües.

Fonts consultades:
Grec
Localització:
Sau, Vilanova de Sau

El Bunquer

2008-04-30T18:41:00.010+02:00

St. Romà de Sau, Osona, Catalunya
Canon EOS 400D, Canon EF-S 18 - 55
HDR
26 / Abril / 2oo8

Rodó

2008-04-28T15:46:00.025+02:00

El pont de Malafogassa, Osona, Catalunya

Canon EOS 400D, Canon EF-S 18 - 55

26 / Abril / 2oo8

El pont de Malafogassa, Osona, Catalunya

Canon EOS 400D, Canon EF-S 18 - 55

HDR

26 / Abril / 2oo8

_
El pont de Malafogassa, Osona, Catalunya
Sony Cyber-Shot DSC-W90
9 / Febrer / 2oo8
_
_

El pont de Malafogassa es situa a la riera Major, aprop del aiguabarreig amb la riera de Castanyadell, dins del terme de Vilanova de Sau. Es tracta d'un pont de dues arcades desiguals i d'esvelta silueta, construït el 1498 per substituir un pont anterior, possiblement destruit per terratrèmols. El nom li ve donat de la casa i el molí de Malafogassa.

Fonts consultades:
Grec
Localització:

Malafogassa, Vilanova de Sau