Al cim de Tagamanent

Església de Santa Maria de Tagamanent, Vallès Oriental, Catalunya

Canon EOS 400D, Tamron AF 18 - 250

27 / Novembre / 2009

Aquesta església romànica es troba dalt del cim del Tagamanent de 1.056 metres d'altitud, a l'extrem més a ponent del Pla de la Calma. És documentada des de l'any 993. En el turó encinglerat que s'aixeca uns 75 metres sobre la resta, existia ja abans un castell, del qual no en queda res, però si moltes referències escrites, essent la més antiga una de l'any 945.

El 1098 el vescomte de Cardona Folc II, que era a la vegada bisbe de Barcelona, la va cedir al monestir de Santa Fe de Conques, perquè hi fundés un monestir. Aquest, per raons desconegudes, no es va fundar, per això els vescomtes la cediren a Sant Pere de Casserres i almenys entre el 1148 i el 1257 el prior de Casserres tenia la titularitat de capellà de Tagamanent. Del segle XIV en endavant consta com a parròquia normal del bisbat de Vic.

Aquest intent de crear-hi un monestir féu que, avançat el segle XI, es reconstruís una església dedicada a sant Martí, al peu del turó, prop del collet del seu nom, esmentada ja el 1009, de la qual resta dret un gran mur, l'arrencada de l'absis i els fonaments de la resta de l'obra, per a parroquial del terme. Aquí hi havia també l'antic cementiri. El fracàs de l'intent de fundació monàstica a l'església matriu de Santa Maria féu que hi retornés la parroquialitat i així, des del segle XIV, Sant Martí es considerà una capella o ajuda de Santa Maria, fins que es consumà la seva ruïna en ple segle XVIII.

Els pitjors moments, però, els va viure amb la revolta iconoclasta dels prolegòmens de la Guerra Civil, quan va ser severament profanada i amb l'abandonament dels anys posteriors. Amb la compra per part de la Diputació, als anys 80, es van aturar les agressions i es va procedir a consolidar les restes i reconstruir parcialment. Finalment, fou restaurada el 1986.

Fonts consultades:
Montseny Rural
Grec
Localització:
Església de Santa Maria de Tagamanent, Tagamanent